El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès. Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII. L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV. Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa.
L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell. L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà. Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell; aquest últim és documentat des del 1242.
Antiga església parroquial situada a l’extrem nord-est del municipi, a la dreta del riu Brugent. Era propietat del monestir de Santa Maria d’Amer, almenys des del 1187, segons que consta en la butlla de Climent III. El monestir adquirí la plena jurisdicció del seu terme el 1381 a la ciutat de Girona, a la qual l’havia venuda el rei el 1363. L’edifici fou refet als segles XVII o XVIII.
L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida. Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino, on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve.
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners. Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve (actualment de Santa Susanna) de Caulès.
Santuari situat als vessants del puig de les Cadiretes, sobre Cala de Salionç, és ben accessible des de la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols. L’any 1452 el va restaurar un anacoreta dit Jaume Corbera, cosa que fa suposar un origen molt més remot. L’edifici actual fou abandonat dels anys 1810 al 1882. No mostra cap element medieval, però és un lloc visitat i de devoció comarcana.
Es tracta d’una capella situada prop de la població de Tossa, de la qual s’ha dit que en resten elements d’un absis romànic. No n’hem trobat cap notícia històrica, i per això només deixem constància del fet i del dubte sobre la seva filiació.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 120
- Pàgina següent