Aquesta capella o ermita és situada al sud-est del municipi, sobre el mas de Can Corbet, en un petit puig. L’edifici actual, precedit d’un bonic atri, fou reedificat al segle XVII. No en coneixem notícies antigues però pel seu titular i la seva situació és molt probable que fos dreçada en època romànica.

Antiga capella eremitana, citada en deixes testamentàries a partir del 1282, i més tard convent franciscà, és situada sobre un serrat, a 592 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Vallors, dins l’antiga parròquia de Sant Miquel de Cladells. El 1690 es va fundar aquí un convent de franciscans, que va subsistir fins al 1835. Aquesta comunitat va aixecar una gran església i el convent, ara en ruïnes.

L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona. El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred.

En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “Sancti Andree de Castanyeto”.

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898. Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus.

Santuari construït l’any 1125. Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa; segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar.

L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada. Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra.

Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV.

L’església parroquial de la vila de Riudarenes fou refeta al segle XVIII, amb un campanar de coberta piramidal aixecat al segle anterior. És documentada des de l’any 1190 amb el nom de “Sancti Martini de Rivo de Arenis”. Formava part del terme del castell d’Argimon i era cap d’una de les batllies del domini dels Cabrera. Del segle XIV en endavant figura sempre com una de les parròquies notables de l’ardiaconat de la Selva.

Vista del nucli de Campllong

Vista del nucli de Campllong

Fototeca.cat

Vista aèria de Bordils

Vista aèria de Bordils

Ajuntament de Bordils