L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada. Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra.
Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV.
El 2 de maig de 1640 els terços castellans comandats per Leonardo de Moles foren derrotats per les milícies de Riudarenes i les poblacions veïnes; en la retirada a la població, la van cremar, i alhora van saquejar i també incendiar-ne la capella. Aquest fet originà l’aixecament general de la comarca i fou un dels desencadenants de la Guerra dels Segadors.
Al seu terme parroquial s’alça ei Mas Aspriu, antiga propietat del pare de l’escriptor gironí Prudenci Bertrana. L’autor s’inspirà en la parròquia en alguna de les seves obres, i a L’hereu (1931) evocà aquest mas familiar.