La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell. El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila.

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró. El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà. A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir.

El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes. El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller. El 1226 encara els tenien empenyorats. El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires.

El castell de Sant Vicenç, esmentat en el Manual de Novells Ardits, era la casa o el palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts. El 1344 va refugiar-s’hi el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons conta aquest rei en la seva crònica. És probable que es tractés del gran casal conegut darrerament per Cal Perals, amb finestrals de pedra esculpits del segle XVI, que va ser enderrocat el 1976.

Amb aquest nom es coneix un gran casal, en bona part refet, que té com a centre una torre emmerletada. Aquesta torre presidia la quadra Burguesa, integrada dins el terme d’Eramprunyà, que posseïa des de l’any 1265 la família dels Burgués, ciutadans de Barcelona. L’esmentat casal es troba abans d’arribar al nucli de la població, passat el cementiri. Molt restaurada a l’inici del segle actual, aquesta torre és avui dia seu de l’INEM.

Castells i edificacions militars del Baix Llobregat anteriors al 1300

Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300.

C. Puigferrat

Abrera

Castell de Voltrera

Castelldefels

Castell de Castelldefels

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh, en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans. El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà. L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981. Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579.

El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge. Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer.

El lloc és documentat el 1196. El 1214 la casa de Santa Oliva —dita abans Llobregat— en una disputa amb Pere de Fonollar és adjudicada a Bernat de Fonollar. El 1587 la capella era a la torre de Gaspar Muntaner.

La capella és esmentada el 1139. Era situada entre el torrent de la Fontsanta i el de Reixac. Esmentada en diverses ocasions al llarg del segle XIV, el 1480 consta que hi havia un benefici. Del segle XVI al XVIII hi hagué ermitans.