L’església de Sant Pere de Gavà és documentada des de mitjan segle XI i el 1200 consta com a parròquia. Des de la primeria del segle XIV Sant Pere de Gavà i Sant Miquel d’Eramprunyà tenien un mateix rector i a poc a poc la primera anà substituint la parròquia del castell, que aviat esdevingué sufragània de Sant Pere. El 1629 es construí un nou edifici parroquial a Sant Pere de Gavà. A la fi del XVIII s’estava construint un nou temple. Aquest, que conservava la torre del campanar anterior, amb finestres ogivals, fou destruït el 1936.
A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes. Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell. El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví. Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “pro anima sua in sacrificiis”.
El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis. Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís. El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar. El 1325 es constituí en parròquia independent.
El 1004 Sal·la, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa. Sal·la era fill de Froia i Ego i net d’aquell Sal·la fundador de Sant Benet de Bages.
El lloc de Palau, al peu de la costa de la Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, és documentat el 1110. Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau. Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes. El 1508 s’esmenta la capella solitària de Santa Madrona de Palau. El 1882 s’enderrocà aquesta capella, que tenia les parets de tàpia i la volta esberlada i es reedificà. La imatge que hi havia aleshores es traslladà a la parròquia.
El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació. El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres. La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos. El 1851 encara s’hi celebrava missa. Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure.
Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes. Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires. El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església. El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa.
Dins el terme parroquial de Sant Joan Despí hi havia una capella dedicada a sant Feliu, que no és documentada fins el 1059 tot i que el 1002 és esmentat el lloc que anomenen Sant Feliu. Tot i que no era parròquia, l’església havia de tenir una certa importància des del moment que el 1012, Sal·la, net del fundador de Sant Benet de Bages, en donar a la canònica barcelonina la parròquia de Sant Joan Despí, l’esmenta com església de Sant Joan i Sant Feliu.

Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300.
C. Puigferrat
Abrera
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 48
- Pàgina següent