Un jutjat de Turquia condemna en absència el periodista Can Dündar a 18 anys de presó per espionatge polític i militar. La condemna s’afegeix a la de vuit anys dictada anteriorment per col·laboració amb organitzacions terroristes. Dündar era editor del diari opositor Cumhuriyet, i des del 2016 viu exiliat a Alemanya.

Televisió de Catalunya emet en directe pel seu canal TV3 l’edició de 2020 de la Marató, dedicada a la COVID-19. El programa solidari, el número 29 des que es va començar, aconsegueix recaptar més de 10.300.000 per a la cura i la prevenció d’aquesta infecció.

Els estats de la Unió Europea comença la vacunació coordinada a la seva població contra la COVID-10. La vacuna administrada en aquesta fase inicial és la desenvolupada per la farmacèutica Pfizer/BioNTech. Tot i que la data oficial és el 27 de desembre, alguns estats començen el dia abans. A Catalunya, la primera persona vacunada és una dona de 89 anys que viu en una residència de gent gran a l’Hospitalet de Llobregat.

L’organisme britànic per a la supervisió sanitària aprova la vacuna contra el virus de la COVID-19 desenvolupada per la farmacèutica Pfizer/BioNTech. És la primera vacuna aprovada per les autoritats sanitàries a Europa i a l’Amèrica del Nord i els tests apunten que té una efectivitat de fins al 95%. El 30 de desembre la Gran Bretanya aprova la vacuna d’AstraZeneca i el 31 de desembre la Xina dona llum verda a la vacuna desenvolupada pel grup estatal Sinopharm. Russia va aprovar la vacuna Sputnik a l’agost, abans de la fase final del protocol de proves.

Les tropes catalanes fracassen en el setge de Bonifacio (Còrsega).

Acord de Binèfar. Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron.

Els catalans obtenen del rei de Xipre la concessió d’un aranzel moderat.

Tractat de Canfranc. Acords presos per Alfons el Liberal i Eduard I d’Anglaterra amb l’aprovació de Carles II de Nàpols.

Pere el Gran atorga el Privilegi General d’Aragó.

Comença la guerra de Melilla entre les tropes espanyoles i la població rifenya, que durarà fins al març del 1894.