Entra en vigor a Espanya la Llei de liberalització de les comunicacions, una llei que comportarà l’entrada de nous operadors amb més serveis i preus més baixos. Fins el moment, 22 empreses han sol·licitat llicència per a operar en les diferents modalitats de telefonia. En telefonia fixa competiran Telefónica, Retevisión i Uni2. En telefonia mòbil, les principals companyies són Moviline, Movistar i Airtel, a les quals s’afegirà Retevisión Móvil a partir del gener del 1999. Altres companyies també opten a la telefonia per cable.

El Congrés dels Diputats aprova la llei de restitució als partits polítics dels béns i drets confiscats a la fi de la Guerra Civil Espanyola, un dels acords pactats entre el PP i el PNB per a aconseguir el suport dels nacionalistes bascos a la investidura de José María Aznar l’any 1996. La llei és aprovada amb els vots a favor de tots els grups de la cambra excepte el PSOE. Ara el Congrés te quatre mesos per a desenvolupar el reglament d’aplicació de la llei, els principals partits beneficiats de la qual seran el PNB, ERC i UDC.

La població de Nova Caledònia aprova en referèndum l’acord signat el passat 5 de maig a Nouméa entre el primer ministre francès, Lionel Jospin, i els dirigents independentistes, sobre el futur autogovern de la colònia. L’acord, que té el suport tant dels sectors favorables a la independència com dels que s’hi oposen, preveu ampliar les competències d’autogovern de Nova Caledònia i obre la possibilitat de negociar un procés d’independència en un termini de 20 anys. La proposta és aprovada pel 71,8% dels votants.

El president del grup ENDESA, Rodolfo Martín Villa, anuncia una absorció de les set empreses filials del grup amb l’objectiu de reduir costos i revalorar-ne les accions. L’operació, que es fa mitjançant un intercanvi d’accions per un valor de 374.192 milions de pessetes, implicarà una reestructuració de totes les empreses vinculades a ENDESA. Pel que fa a Catalunya, FECSA i ENHER es fusionaran en una sola empresa que actuarà amb dos noms comercials, FECSA/ENHER II per a la generació d’electricitat i FECSA/ENHER I per a la distribució.

L’huracà Mitch, que des del passat 22 d’octubre ha afectat la zona del Carib i de l’Amèrica Central, arriba a Florida transformat en una tempesta tropical després d’haver deixat al seu pas un rastre de destrucció que el converteix en un dels més devastadors que ha patit l’Amèrica Central en tot el segle. El balanç provisional és de més de tres milions de damnificats i 20.000 morts i desapareguts. Els països més afectats són Hondures i Nicaragua, que pateixen enormes pèrdues en els conreus i les infraestructures, seguits de Guatemala, El Salvador i Costa Rica.

Amb la inauguració de la caserna de la Seu d’Urgell es posa en marxa de manera oficial el desplegament dels Mossos d’Esquadra per les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i l’Urgell. Els 431 mossos desplegats en aquestes comarques assumiran les tasques de seguretat ciutadana i ordre públic, i a partir del mes de maig del 1999 també seran els responsables de les competències de trànsit.

Amb el trasllat dels darrers 90 reclusos a altres centres penitenciaris de la província de Madrid, es procedeix a la clausura de la presó de Carabanchel. El 17 de setembre el ""BOE’’ va publicar l’ordre de tancament d’aquest centre, construït després de la Guerra Civil Espanyola, on durant el franquisme van ser reclosos nombrosos presos polítics.

El transbordador espacial Discovery és llançat a l’espai des de Cap Canaveral (Florida), per dur a terme una missió espacial de 10 dies durant els quals ha de realitzar 83 experiments científics. La nau porta set tripulants, entre els quals hi ha el veterà astronauta John Glenn, de 77 anys, que l’any 1962 va ser el primer nord-americà que orbità la Terra. Glenn se sotmetrà a diversos experiments sobre l’envelliment i els hàbits en el son. Un altre dels astronautes és Pedro Duque, el primer espanyol que participa en una missió espacial.

El Parlament alemany elegeix per majoria absoluta el candidat socialista, Gerhard Schröder, com a nou canceller d’Alemanya. En votació secreta, Schröder aconsegueix el suport de 352 diputats. Després del jurament de Schröder, que posa punt i final als 16 anys com a canceller del democratacristià Helmut Köhl, pren possessió el nou Govern alemany, format per 11 ministres de l’SPD, tres dels Verds i un independent.

El president d’Israel, Benjamin Netanyahu, i el de l’Autoritat Nacional Palestina, Iàsser Arafat, signen a la Casa Blanca, a Washington, un acord sobre la sobirania de Cisjordània. L’acord, aconseguit després de nou dies de reunions a Wye Plantation (Maryland), en les quals Bill Clinton i Hussein de Jordània han actuat com a mitjancers, preveu que en un termini de 12 setmanes Israel durà a terme una retirada de Cisjordània, cosa que suposarà que els palestins controlin el 40% d’aquest territori.