Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides. L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects (Irlanda) és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993), col·laborà amb els diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, El Noticiero Universal i Avui, i el setmanari Presència. Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari, El Maresme (1969-84) i la revista mensual Mataró Escrit (1986-93).

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts (EUA). Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques. Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016.

Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires. El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on col·laborà amb el dissenyador Alberto Lievore. El 1984 fundà el seu propi estudi (Jorge Pensi Design Studio), en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson.

El 3 de novembre de 2025, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, anuncià que la Nit de Santa Llúcia passaria a anomenar-se Nit de les Lletres Catalanes i que la celebració canviaria la seva tradicional data de celebració al voltant de Santa Llúcia per una data no fixa a la primavera, com a porta d’entrada a la Diada del Llibre.

Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco, es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració (IESA). Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials.

Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai.

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada. Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet.

Professor mercantil (1953), exercí una intensa activitat empresarial. Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (1974), i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX.

Supervivent del camp de concentració de Terezín, es formà en literatura a la Universitat Carolina de Praga. Arran de la invasió russa del 1968, s’hagué d’exiliar als Estats Units, on exercí de professor universitari. En retornar, el 1969, fou considerat dissident del règim comunista, i la seva obra censurada durant dues dècades (fins el 1989 publicà de forma clandestina o a l’estranger). Posteriorment, esdevingué una veu crítica contra tota forma de totalitarisme.