Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana. També col·laborà com a autor de llibres de text.

Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides. L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects (Irlanda) és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993), col·laborà amb els diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, El Noticiero Universal i Avui, i el setmanari Presència. Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari, El Maresme (1969-84) i la revista mensual Mataró Escrit (1986-93).

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts (EUA). Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques. Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016.

Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires. El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on col·laborà amb el dissenyador Alberto Lievore. El 1984 fundà el seu propi estudi (Jorge Pensi Design Studio), en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson.

El 3 de novembre de 2025, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, anuncià que la Nit de Santa Llúcia passaria a anomenar-se Nit de les Lletres Catalanes i que la celebració canviaria la seva tradicional data de celebració al voltant de Santa Llúcia per una data no fixa a la primavera, com a porta d’entrada a la Diada del Llibre.

Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco, es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració (IESA). Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials.

Estudià dret i literatura hongaresa a les universitats de Szeged i Eötvös Loránd de Budapest, on es titulà amb una tesi sobre Sándor Márai.

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada. Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet.

Professor mercantil (1953), exercí una intensa activitat empresarial. Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (1974), i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX.