Les cúpules de calor es produeixen quan una àrea d’alta pressió en altura roman estacionària o es desplaça molt lentament durant un període prolongat (situacions de bloqueig anticiclònic). Aquesta situació inhibeix la convecció i la formació de precipitació i afavoreix l’acumulació d’aire càlid sobre una extensa regió geogràfica. A més, la subsidència en altura que provoquen els anticiclons pot produir un escalfament addicional per la compressió de l’aire de les capes inferiors.

Utilitza observacions, models climàtics i mètodes estadístics per determinar fins a quin punt el canvi climàtic antropogènic ha alterat la probabilitat o la intensitat d’un fenomen meteorològic extrem determinat. Per fer-ho, compara el fenomen observat amb un escenari contrafactual que representa com s’hauria produït si no hi hagués hagut emissions humanes de gasos amb efecte d’hivernacle.

Relació de guardonats

Relació de guardonats

De pare valencià i mare basca, la família s'exilià a París el 1939, després de la Guerra Civil Espanyola. Durant l’ocupació alemanya de França, el pare fou detingut i la seva mare es traslladà al País Basc, amb els quatre fills. El 1948, la família es retrobà a París on s’establiren.

Estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal. A la capital francesa entrà en contacte amb Georges Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré.

Des del 1951 formà part de l’escoltisme, un fet important en la seva trajectòria vital, i amb 17 anys ingressà al Seminari de Girona. El 1966 fou ordenat sacerdot i exercí com a capellà a Cassà de la Selva. El 1967 fou nomenat professor i educador del Col·legi Diocesà del Collell. Després, l’any 1969, exercí de responsable pedagògic del Col·legi Menor Bisbe Cartañà de Girona. Posteriorment, fou nomenat consiliari de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Girona. El 1972 estudià Pedagogia a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma.

Professor a la Universitat de Barcelona especialitzat en polítiques socials, pobresa i economia solidària. És considerat un dels erudits més rellevants dels estudis socials. Des de l’any 2000 impartí classes sobre economia social i solidària en diferents universitats portugueses, especialment a la Universitat de Lisboa.

Fou director de la cooperativa Gabinet d’Estudis Socials (creat el 1963) i assessor i consultor en programes europeus d’inclusió social. Dirigí un programa internacional de lluita contra l’exclusió social de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Vinculat des de la infantesa a l’Esbart Dansaire de Rubí, en fou director artístic des del 1955 i durant trenta-cinc anys.