Filla del metge Bonaventura Clotet i germana de l’actor Marc Clotet. Es graduà en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2005) i completà la formació interpretativa a diverses escoles i tallers.

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral (o de Marina) i els deltes del Llobregat i del Besòs. Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km2, però només uns 60 km2 corresponen al municipi de Barcelona.

Estructura actual i periodització

Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular (quadrat), compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües. Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball.

Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona. L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu. El 1969, amb la incorporació de la col·lecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Col·lecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada. El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n’esdevingué una secció.

Inicialment fou el palau dels comtes, que el situaren damunt la muralla romana. Al segle XIV en foren mestres d’obres Bertran de Riquer, Jaume Rei, Pere d’Olivera i Guillem Carbonell. Aquest és l’autor de la gran el Tinell o dels Paraments, redescoberta el 1937. Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí, de quatre pisos amb set arcs o finestrals simètrics a cada pis. 

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu. Compta encara amb finestres datables al segle XI i adoptà l’actual disposició al segle XIV per iniciativa de Pere III. Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica. Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals.

Inicialment s’escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada, del segle XIII. Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés (1968), que incloïen la sèrie Las Meninas, i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso (1970), el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet. L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca, del segle XIV.

El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela; d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, col·laborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets (1794). Presidí la Junta de Comerç (1807) i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona. Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso.