La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del segle XVI, la porta del Sol; es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra. La senyoria d’Estadella fou unida des del ssegle XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre. La seva parròquia (Sant Esteve) passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre. Hi havia un convent de trinitaris calçats. Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella.

La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als segles XIV i XV i renovada totalment en 1765-75. L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer. Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes.

Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada (1.026 m), extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera. La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya. La senyoria d’Estada fou unida des del segle XIII a la baronia de Castre. La seva parròquia (Sant Pere) passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre.

La seva parròquia pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1950, que fou agregada al d’Osca.

Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp. Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen (San Damiano) es digueren també damianites o de sant Damià. Al segle XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan. D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes.