Genealogista. Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol. Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà (1599), senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros. S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava. Fou majordom del rei. Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà.

Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna. Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista. Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn. Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona. Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707. Més tard lluità al front de Lleida.

Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran (IV) de Pinós. Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq. El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers.

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós (Galceran IV de Pinós), Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes. Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge (476-475 aC) que marcà la seva consagració com a poeta panhel·lènic.

Format per la Revolució, eslavòfil enamorat de la Rússia antiga i crític del bolxevisme (Krasnoje derevo, 'Caoba’, 1929), evolucionà a posicions netament soviètiques (Mašiny i volki, 'Les màquines i els llops’, 1925), tendència manifesta sobretot a la seva obra principal: Volga vpadajet v kaspijskoje more (‘El Volga desemboca a la mar Càspia’, 1930).

Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou. El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià (especialment amb el grup d’"Estudios”). El 1953 s’instal·là a París.

Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París. Integrat en la Colla del Safrà, fou amic de joventut d’Eduard Marquina —que esdevingué cunyat seu— i de Luis de Zulueta.

Fill de Ricard Pichot i Gironès, el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández. El 1964 s’instal·là a Cadaqués, on residí des d’aleshores. Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, al·legories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc. Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona.

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera. Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film Le mépris (1963), de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement. Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sol·licitats del cinema europeu, especialment francès i italià.