Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels al·luvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques.
És el centre d’aquesta conca i d’una important regió ramadera. La ciutat té un nucli central, encerclat per la muralla romana, el qual, reformat al segle XIX, conserva parcialment l’aspecte medieval, i diversos barris nous, construïts fora les muralles. Les seves funcions són bàsicament administratives i comercials; és seu de bisbat.
D’origen bàsicament militar (l’antiga Legio Septima Gemina dels romans), és situada a la confluència del Bernesga i el Torio (afluent de l’Esla), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya. Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne. El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15.000 h del 1900 passà a més de 100.000 h el 1970. Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis.
Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània. El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro: entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda. A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials.
Principal centre olivarer de la península Ibèrica. És centre d'àrea comercial i el mercat més important de l'alt Guadalquivir.
Sembla correspondre a l'antiga Aungi. Conquerida pels musulmans, depengué del califat de Còrdova, i posteriorment de la taifa de Sevilla i de Granada. El 1246 Muḥammad ibn al'Aḥmar l'hagué de cedir a Ferran III de Castella per un pacte de vassallatge. Deprimida econòmicament i demogràficament a partir del segle XIX, el 1953 fou objecte d'un pla de desenvolupament.
Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells. El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins. Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social. Hi viuen unes 33 400 persones (1985).