Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars. Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie (1524), de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica. Publicà també l'Astronomicum Caesarium (1540), amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley.
Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’instal·là a París. El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope, on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant (1909). El 1904 conegué Picasso i Max Jacob; a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic.
Pare d’Apol·linar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot. Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric.
Pere Crisòleg (432-452) l’anomenà màrtir. La seva veneració fou exaltada especialment per l’emperador Justinià, davant Roma i la veneració de sant Pere, i restà ben palesa amb les dues basíliques a ell dedicades; aquesta mateixa exaltació portà a la redacció, al segle VII, de la Passio sancti Apollinaris, totalment apòcrifa. La seva festa se celebra el 23 de juliol.
Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada. Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica ( Etimologies ).
La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca ( Pseudo-Apol·lodor ).
Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona.