Alumne de Francesc Galí a Barcelona; fou influït per Josep Llimona i pel francès Joseph Bernard. La seva producció se centrà en estatuetes de terra cuita i bronze.
Es destacà en l’estudi de les qüestions penitenciàries. El 1879 fundà l’Asociación para la Reforma Penitenciaria en España i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm i a Roma. Fou un dels promotors de la nova presó cel·lular de Barcelona. Publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari.
Doctor en teologia a la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde. És autor d' Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdita una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal. Juntament amb Boix i Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans. Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.
Autor d’un important assaig de la postguerra sobre la problemàtica catalana. Col·laborador de diverses revistes, ha publicat un recull dels seus articles amb el títol d’Escrits de temps incerts (1965). Pòstumament fou publicat el seu Nacionalisme català (1977).
Es titulà el 1932 a Barcelona. D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera. Fou soci fundador del GATCPAC. Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau. La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa. La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges.
Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia. A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir d’aquesta darrera llengua a l’altra.
Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.