Dirigí l’expedició contra Jugurta, rei de Numídia, lluitant amb coratge fins que, subornat per aquest rei, concedí una pau vergonyant. Fou desterrat amb els seus còmplices i no és segur si tornà a Roma. Un altre personatge del mateix nom, descendent de l’anterior, fou tribú el 63 aC i Sal·lusti l’esmenta com a col·laborador de Catilina. Partidari de Cèsar, morí lluitant contra Octavi a Mòdena.
Participà en l’aixecament dels desembristes (1825) i fou condemnat a mort. Commutada la pena, fou deportat i morí lluitant al Caucas. Publicà l’almanac Pol’arnaja zvezda (‘L’estel polar’, 1823-25), on recollí novel·les, narracions i comentaris crítics plenament romàntics.
Fou partidari de l’aliança amb Àustria i Anglaterra contra Prússia; fomentà també la política agressiva contra Turquia. El 1758, per motius polítics, fou allunyat de la vida pública.
Noble normand; per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries (1402). Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes. El 1405 abandonà definitivament les Canàries.
Fou cap de la resistència anticomunista durant el govern de Béla Kun. Primer ministre amb Miklós Horthy (1921-31), fou deportat a l’URSS a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Fou ministre de l’interior de Prússia (1905-07) i canceller de l’imperi (1909-17). Provocà la intervenció del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial (1914) amb la invasió de Bèlgica. Forçat pels mariscals Hindenburg i Ludendorff, dimití el 1917. Deixà escrites les seves memòries: Betrachtungen zum Weltkrieg (‘Reflexions sobre la Guerra Mundial’, 1919-21).