Tocà amb l’orquestra de Duke Ellington i fou un dels millors representants de l’estil de Nova Orleans. Eren característiques les seves llargues inflexions, la seva imaginació, la riquesa de sonoritat i les frases musicals plenes d’arabescs.
Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat. L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or (1970). Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses.
Contrari al moviment i a l’ortografia dels felibres, és autor de faules escrites a la manera de La Fontaine, i de poesies d’inspiració social sovint grandiloqüents: Li bourgadiero (1853), Li griseto (1854), etc.
El 1498 s’instal·là a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella. És autor del retaule de la capella del Conestable (1523-26), a la catedral de Burgos, en col·laboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo (1524-27), i, en col·laboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral. La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI.
El verbunkos, dansa nacional de moda a partir del final del s XVIII, trobà en ell un intèrpret de gran efecte. La seva figura fou un important factor sentimental en el desvetllament nacional hongarès de la primera meitat del s XIX. Les seves obres foren recollides per diverses col·leccions posteriors, i en part sobreviuen també dins la tradició de les orquestres zíngares d’Hongria.
És considerat el més important poeta simbolista del seu país, malgrat la tensió sentimental pròpia del Romanticisme. Cal destacar Poesias (1888), Tarde (1919) i O caçador de esmeraldas (1902).