Partidari del nominalisme occamià i de la via moderna, influí sobre molts teòlegs dels ss XVI i XVII, fins i tot sobre Luter. La seva obra principal és un Collectorium ex Occamo super quatuor libros sententiarum.

Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires. Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques. Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina, han tingut difusió i influència a Europa.

Escriví Kronika wszystkiego świata (‘Crònica del món sencer’, 1551), primera crònica en llengua polonesa, i Komedia Justyna i Konstancjej (‘Comèdia de Justí i Constança’, 1557). Conreà, també, la literatura satírica: Sātyry (‘Sàtires’, després del 1586).

Assolí un gran èxit amb la poesia per a cabaret Irrgarten der Liebe (‘El laberint de l’amor’, 1901) i amb la novel·la satírica Stilpe (1897).

Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen (1977) i de relacionar-los amb la formació del sistema solar. Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expel·leix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar.

Ambaixador (1404) de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya. Escriví unes Memòries o Llibre ordenat... de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I. Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I.