Sargon II el derrotà a Rafia i hagué de pagar-li tribut. Legislà contra els senyors feudals i alliberà de deutes els camperols del Delta.
Sogre de Jugurta, de primer l’ajudà contra els romans (108-107), però, més tard, el féu presoner i el lliurà a Sul·la.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1927. Professor a la Universitat de Friburg des del 1945, féu aportacions al camp de la lògica (Formale Logik 1956)i l’estudi del marxisme (Der sowjetische-russische dialektische Materialismus, 1950; Marxismus-Leninismus, 1973) i de la lògica antiga (La logique de Théophraste, 1947).
En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch (‘Nou herbari’, 1539), que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals.
Calvinista, dirigí la resistència de Transsilvània contra la política catòlica dels Habsburg. El 1605 fou elegit príncep de Transsilvània i rei d’Hongria. Amb l’ajut del soldà turc, forçà els Habsburg a reconèixer els privilegis constitucionals i religiosos dels hongaresos.
És autor de Modern Educational Theories (1927), on subratlla en l’educador la importància de la seva visió social. A Conflicting psychologics of Learning (1929) féu la primera síntesi sobre les teories modernes de l’aprenentatge i s’oposà al conductisme.
El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín. És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode. Entre les seves obres destaca la Uranographie (1801), col·lecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels.
Descobrí la badia que porta el seu nom i l’illa de Vancouver, al Pacífic. És autor d’una Carta geográfica de la costa occidental de la California (1789).