És autor de Le jeu de saint Nicolas (~1200), un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes (~1202), d’un congé (~1205), escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorel·les, etc.
És autor del poema líric Lieder des Mirza-Schaffy (‘Cançoner de Mirza Schaffy’, 1851) i de Tausend und ein Tag im Orient (‘Mil i un dies a Orient’, 1851).
Obtingué el doctorat en teologia a Roma (1515). De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig (1519). Durant el recés de Luter a la Wartburg (1521-22) fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca (1523) i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans.
Príncep de Sri Lanka, cap a l’any 500 arribà a la Xina com a missioner budista. Cap als anys 520-525 desembarcà a Nanquín, a la cort de l’emperador Wudi, de la dinastia Liang. Insatisfet de l’acolliment, partí més tard al nord de la Xina, als dominis de la dinastia Wei, i s’instal·là al monestir Shaolinsi (província de Henan).
Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma. És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran (1609) i de Tomás de Villanueva (1619) i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum. És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí.
Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut. Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa—, i posteriorment es traslladà a Nancy. A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons, obres influïdes per la música popular catalana.
Reorganitzà la biblioteca d’Oxford, pràcticament destruïda durant el regnat d’Eduard VI. La seva autobiografia i les cartes a Thomas James testimonien la seva capacitat intel·lectual i el seu sentit pràctic.
Col·laborà al setmanari “Die Discourse der Malhern” (1721-23). És autor de Kritische Abhandlung vom Wunderbaren (‘Tractat crític sobre el meravellós’, 1740).