Des del punt de vista cartogràfic cal fer unes quantes consideracions. Els mapes que apareixen a l’atles són tributaris en tot moment del discurs textual. De fet els mapes il·lustren uns continguts formats pel títol, l’entradeta, el text i les fotografies de cada tema. El conjunt de l’atles forma una unitat on és molt difícil destriar els mapes dels textos que els acompanyen. La mateixa distribució de la cartografia dins la pàgina incrementa aquesta vinculació entre mapa i text, la qual fa que en cap moment el mapa es pugui considerar com una peça autònoma. Tot i així, cadascun porta un títol propi i conté una llegenda específica.
Des d’un punt de vista més tècnic, hem de dir que les bases cartogràfiques escollides, la Robinson, la Mollweide i la Buckminster tenen sempre una unitat que es va repetint al llarg de tot l’atles. En canvi, la complexitat dels continguts ha fet que fos absolutament impossible mantenir una unitat d’escala en el conjunt dels mapes. La distribució geogràfica i la concentració de la gran majoria dels topònims ens ha obligat a fer grans ampliacions i, fins i tot, en molts casos, hem hagut de separar arbitràriament els continents en benefici d’una exposició o presentació millor del mapa dins la pàgina. No cal, per tant, cercar en els mapes escales gràfiques o direccions del nord geogràfic.
En tot moment hem volgut donar homogeneïtat en el tractament de signes, símbols o fletxes direccionals. Hem respectat, amb tot rigor la jerarquia de tipus i cossos de lletra i la uniformitat en la utilització dels colors. Amb relació a aquests darrers, podem dir que en cap moment hem abusat dels colors neutres i que, àmbits com la Corona d’Aragó, l’imperi Hispànic o certs països europeus que es van repetint al llarg de l’Atles, mantenen una unitat cromàtica. Finalment, tenint en compte el seu caràcter històric, hem estat molt respectuosos amb les fronteres i límits del moment històric considerat, llevat d’aquells casos en què s’ha pretès mostrar una evolució cronològica amb una base cartogràfica atemporal.