Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Arxiu Mas
A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia (clixé núm. MB-2 054) del 1907 era documentada com el banc de Taüll (exactament deia “Museo de Arte de Cataluña. Banco de Tahull”). La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article.
Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro (estudiat també en aquest volum).
Els plafons són, igual que els del banc de Durro (pel que es veu a la fotografia), de fusta de pi i sembla que devien tenir les mateixes mides.
Comparant aquesta fotografia antiga de l’any 1907 amb la que jo mateixa vaig prendre l’any 1988 al cor de l’església de la Nativitat de la Mare de Déu (o Santa Maria) de Durro, es pot observar que un dels plafons de Durro (el de la dreta de la fotografia que reproduïm) coincideix pictòricament amb un dels plafons de la fotografia de l’any 1907 (el situat a la dreta de la fotografia).
D’altra banda, els muntants en els quals van encaixats ambdues peces no coincideixen; s’assemblen, però disten de ser els mateixos (compareu novament les fotografies que reproduïm del banc de Durro, tal com actualment es conserva, i la dels plafons de la fotografia antiga).
En resum, tenim tres plafons de mides semblants, dos d’ells iguals, situats al banc de Durro, i un altre de desaparegut.
D’altra banda, si ara passem al banc de Taüll, conservat al MNAC (MAC 15 898), observem que el tipus de plafons dels costats laterals i els tres esmentats són semblants, tant pels motius ornamentals com per la seva tècnica, de talla calada, i també pel mateix tipus de fusta de pi utilitzada.
La semblança, tant pel que fa a la tècnica com a l’estil, és notòria en les tres peces esmentades. A més, sembla que també el plafó desaparegut devia formar part d’un banc gairebé igual al conservat encara a l’església de la Nativitat de la Mare de Déu (o Santa Maria) de Durro.
Els motius ornamentals en talla calada que formen part d’aquest “banc de Taüll” són de tipus geomètric i disposats en rengles paral·lels; un d’aquests motius més visibles consisteix en una estrella de sis puntes mig esborrada (al plafó esquerre de l’espectador) i incompleta al plafó dret (tornem a recordar que és el mateix que figura al banc de Durro).
Ateses les circumstàncies inherents a aquestes peces, com també per a les de Durro, m’inclino a pensar que tots tres plafons formaven part d’una estructura diferent a la del banc o bancs on van ser acoblats, consideració que es podria fer també extensible per al banc de Taüll.