És anomenada dolicocòlon una anomalia anatòmica, de causa desconeguda, que es troba present des del naixement i es caracteritza per l’existència d’un intestí gros massa ondulat i més llarg del que hom considera normal.
Segons dades estadístiques, d’un 10% a un 16% de la població presenta un dolicocòlon, per bé que en molts casos el trastorn resulta completament asimptomàtic i solament és detectat accidentalment quan per alguna altra raó s’efectua una exploració radiològica de l’intestí gros. Tanmateix, però, en d’altres casos el dolicocòlon origina diverses manifestacions.
Una de les manifestacions més habituals és el restrenyiment, és a dir, la disminució de la freqüència, el volum i la fluïdesa de les deposicions, que en aquests casos és deguda al fet que l’intestí, com que és més llarg i ondulat del que és habitual, pot emmagatzemar el contingut durant més temps, i es produeix una reabsorció d’aigua exagerada que provoca l’enduriment de la matèria fecal. El restrenyiment, quan es presenta, sol manifestar-se des del naixement, per bé que pot desaparèixer durant alguns períodes de temps.
Una altra manifestació freqüent és la distensió abdominal, causada pel fet que, en el cas de restrenyiment, la matèria fecal que s’acumula a l’intestí gros permet que es formin més gasos del que és normal, cosa que provoca la inflor de l’abdomen.
També és freqüent el dolor abdominal, que sol aparèixer durant els períodes més prolongats de restrenyiment, i és degut al fet que, en aquestes circumstàncies, l’intestí gros es contreu en forma sostinguda, amb l’objectiu d’evacuar el contingut.
Una complicació relativament freqüent del trastorn és el vòlvul intestinal, és a dir, la torsió d’una determinada porció de l’intestí gros, que generalment origina una obstrucció intestinal. Això és degut al fet que, quan l’intestí és llarg i ondulat, la seva subjecció a l’interior de la cavitat abdominal és més dèbil del que hom considera normal, i, per tant, resulta més fàcil que una de les porcions giri sobre el propi eix.
La diagnosi es pot deduir, en alguns casos, quan les manifestacions, especialment el restrenyiment, apareixen durant les primeres setmanes de vida, i es confirma, en tots els casos, amb una exploració radiològica de l’intestí gros, les imatges de la qual permeten d’observar la longitud excessiva i l’ondulació d’aquest òrgan.
El tractament que s’hi aplica és generalment simptomàtic i consisteix en l’administració periòdica de laxants, analgèsics i medicaments que afavoreixen l’absorció dels gasos intestinals. En el cas de vòlvul, tanmateix, pot arribar a requerir-se una intervenció quirúrgica que torni a col·locar la porció intestinal afectada a la localització normal que li correspon i desobstrueixi l’intestí.