El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós (pic de Valdesierras, 977 m; Delantera, 948 m), i és ocupat per una important vegetació natural (4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament). L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà; els conreus més estesos són els de cereals. La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals. La població registrà un fort increment temporal (1 401 h) durant les obres hidràuliques (1940-50); el 1960 la Colònia del Pantà tenia encara 382 h. Després ha minvat tan ràpidament que ha quedat reduïda a les dues terceres parts fins arribar els 128 h el 2006. Amb la construcció del pantà, el poble fou traslladat del seu emplaçament primitiu a l’agregat de Nieva, i una part de la població es dispersà per tres nous nuclis creats als municipis de Montcada de l’Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. Benaixeve havia estat una antiga alqueria islàmica, dependent de Xelva fins el 1534. Lloc de moriscs, era habitat per 90 famílies el 1609; després de l’expulsió (1609), el comte de Sinarques li atorgà carta de poblament el 1610. L’església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà. Dins el terme hi ha, a més, els llogarets de Cortes i de Vilanova.
