Haro

Llinatge sobirà de Biscaia.

Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia (mort vers el 1077), fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra, que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera. El seu net Dídac I de Biscaia, dit el Blanc (mort el 1124), poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom (Diego López de Haro). El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop, que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII. El senyor Dídac III de Biscaia, net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de Bearn; la seva germana Teresa ho feu amb el comte Nunó I de Rosselló, i el germà Alfons heretà la senyoria dels Cameros en casar-se amb María Álvarez, que la posseïa, i llur neta, María Álvarez de Haro, es casà amb Felip Ferrandis de Castre, baró de Castre, i després amb Ramon Folc VI de Cardona, vescomte de Cardona. Llop IV de Biscaia, dit el d’Alfaro, fill de Dídac III, fou pare de Maria I de Biscaia, dita la Bona (morta el 1342), darrera representant de la línia senyorial i muller de l’infant Joan de Castella. El fill de Llop de Biscaia, Llop, donà origen a línia dels marquesos del Carpio. García de Haro y Guzmán (1585-1668), fill del cinquè del marquès del Carpio, fou nomenat virrei de Nàpols (1653-58) i després president del consell de Castella. També es destacaren el seu nebot, Luis Méndez de Haro y Guzmán, i el fill d’aquest, Gaspar Méndez de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba.