Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1911, i es doctorà a Madrid el 1912. Ingressà a la Sanitat Militar, fou professor a la Universitat de Barcelona i cap de la Lluita Antivenèria a Calalunya. En aquella època publicà entre d’altres articles “Qüestions actuals en el tractament de la sífilis” (1927) i “La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936” (1937). Germà del també metge Jaume Peyrí, fou pare de l’arquitecte i pintor Antoni Peyrí i Macià.