propi

m
Música

En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l'introit, el gradual, l'al·leluia, substituït pel tractus en temps quaresmal, l'ofertori i la comunió. El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic. El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic. Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració (solemnitat, festa, memòria), que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat. Juntament amb el comú dels sants (sèries de textos i melodies que són comuns a més d’un sant, agrupats per categories: màrtirs, confessors, verges, doctors, etc.), constitueix el santoral.