Ramon M. Masalles
Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades. Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania. Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticil·lades o més rarament esparses. Les flors, normalment agrupades en inflorescències, tenen entre quatre i vuit peces al calze i a la corol·la, un androceu format per un nombre d’estams doble del de pètals i un pistil bicarpel·lar o tetracarpel·lar que origina una càpsula. Les flors sovint són heteròstiles per a assegurar la pol·linització encreuada tal com passa a les primulàcies i a d’altres famílies.
A les jonqueres i als mulladius, ja siguin nitrificats o no, des de les contrades mediterrànies fins a uns 1000 m d’altitud, és freqüent de trobar-hi la salicària (Lythrum salicaria), herba perenne que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, de fulles oposades o disposades en verticils de tres i tiges de secció quadrangular. Les flors, de color porpra o violaci intens, s’obren a ple estiu, i s’agrupen en unes vistoses inflorescències espiciformes. Quan les flors es comencen a obrir és la millor època per a recol·lectar les fulles i les inflorescències, les quals, preparades com a infusió, tenen propietats astringents.
Als arrossars del delta del Llobregat, del delta de l’Ebre i del País Valencià, s’hi fa Ammania coccinea, una mala herba originària d’Amèrica, de fins un metre d’alçada i de fulles oposades i sèssils. Les flors, molt menudes i gairebé sense peduncles, s’agrupen en glomèruls axil·lars.