En una època com la del segle XIX tardà, en la qual el concepte de novetat o originalitat va ser extraordinàriament valorat, i en tot cas més que els conceptes abans més cotitzats en tots els camps de la creació artística –bondat, perfecció, eficàcia–, no és rar que el fet de ser «modern» esdevingués per a molts gairebé un valor absolut. D’aquí que en molts terrenys es comencés a reivindicar insistentment la modernitat i el seu seguiment preponderant, que generaria tendències que van acabar trobant la denominació de «modernisme».
Modernisme, però, és un nom que en boca de segons quins interlocutors sovint no vol dir el mateix. El Modernisme català és un concepte complex i no sempre ben definit, però que es refereix a una actitud cultural molt concreta d’una època molt determinada que s’estudia amb detall en aquesta obra.
En canvi, amb la mateixa paraula s’han designat unes quantes realitats més que no tenien altra relació ni entre elles ni amb el Modernisme català, a part de posar l’èmfasi en la «modernitat» de les seves respectives propostes.
En estudiar a fons el Modernisme català és bo doncs conèixer aquestes altres realitats batejades amb el mateix nom; primera perquè són contemporànies, i segona per contribuir a aclarir els equívocs que una identitat nominal podria generar i sovint evidentment genera.
Així aquest capítol triple abordarà allò que en el món anglosaxó en diuen modernism, un concepte pertanyent també al món de les arts plàstiques, que a fi de comptes vol dir el mateix que volia dir de bon començament «modernisme» a Catalunya, encara que la seva plasmació estilística concreta només coincidís amb la catalana ocasionalment, perquè era el fons de la qüestió i no la forma el que s’estava tenint en compte.
Però igualment es tractarà d’un moviment que no té res d’artístic i que va anguniejar els cercles catòlics durant decennis, el Modernisme religiós, que fins dates força recents encara havia de ser explícitament rebutjat per part dels aspirants al clergat.
I finalment s’analitzarà el Modernismo, un fenomen literari espanyol i hispanoamericà, que va tenir una forta presència en aquells àmbits, i que pel caràcter exuberant del verb de molts dels seus representants algunes vegades s’ha relacionat amb el Modernisme artístic de caire més simbolista i deliqüescent.