L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies. Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha. L’ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119.
En aquest indret, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i la sagrera, s’originà el primitiu poble medieval de Tuissan, la població del qual es desplaçà al segle XIII al nucli fortificat que es formà a l’actual vila de Tuissan, en el barri anomenat Lo Fòrt. En traslladar-se la població s’abandonà la primitiva església parroquial romànica i se’n construí una altra d’estil gòtic, sota la mateixa advocació, dins el recinte fortificat de Lo Fòrt. Així, doncs, aquesta nova església, que és l’actual parròquia de Tuissan, és l’hereva de la primitiva parròquia de Sant Joan esmentada en la butlla del papa Gelasi II.