Púlsar

El passat dia 24 de febrer es van complir els 50 anys de la publicació de l’article que exposava la descoberta d’un tipus d’estel que va valdre un Nobel, els púlsars. Un premi Nobel, atorgat el 1974, que és considerat com una de les majors injustícies de la història de la Física perquè no va lliurar-se a la seva descobridora, Jocelyn Bell.

Jocelyn Bell (1967)

Si ens remuntem al 28 de novembre de 1967, a la famosa Universitat de Cambridge trobaríem a una jove investigadora de 24 anys, Jocelyn Bell Burnell, que estava treballant sota la supervisió del seu director de tesi, Anthony Hewish. En aquells moments treballaven en un radiotelescopi amb el propòsit de poder estudiar un tipus de galàxies amb nuclis actius que s’anomenen quàsars.

Durant les observacions que va dur a terme, Bell va detectar un patró de senyal repetitiu amb un període extremadament precís de poc més d’un segon i al que va batejar com LGM-1, per little green man ('petit home verd', en anglès), ja que semblava un senyal d’una intel·ligència extraterrestre. Òbviament no venia cap civilització, sinó que va comprovar que procedia d’un objecte del tipus estel de neutrons. Poc després els eminents científics Fred Hoyle i Thomas Gold van confirmar que es tractava d’un estel de neutrons en rotació ràpida, el que es va anomenar un púlsar. 

Un estel de neutrons és un objecte extremadament compacte que resulta del final de la vida de les estrelles més massives. Aquestes estrelles, després d’esgotar els elements químics que actuen com a combustible, generen una de les explosions més energètiques de l’Univers, una supernova. De l’estrella inicial només en queda un residu a la part central, un objecte extremadament dens i compacte, l’estel de neutrons. Aquests objectes tenen un camp magnètic molt concentrat i giren a gran velocitat fent que surtin feixos de llum de forma periòdica, d’aquí que al tipus d’objecte descobert per Jocelyn Bell se’ls anomeni púlsar.

De forma injusta i incomprensible, l’any 1974, es va lliurar el premi Nobel pels treballs en radioastronomia i en púlsars a Antony Hewish, cap de Jocelyn Bell, i a Martin Ryle però no a ella. Des de llavors Jocelyn Bell no només ha esdevingut un referent en la recerca, sinó també en la reivindicació del tracte injust que tot sovint reben les dones científiques.

Sabies que...?

Des de l’any 1901 en què es va instaurar el Premi Nobel de Física s’han lliurat 111 guardons, alguns d’ells compartits entre 2 o 3 investigadors, havent-hi 207 guardonats. Increïblement en aquesta llista només hi figuren dues dones. El 1903 Marie Curie el va guanyar, compartit amb Pierre Curie i Henri Becquerel, per la descoberta de la radioactivitat. La segona va ser Maria Goeppert-Mayer l’any 1963, amb Wigner i Jensen, per els seus treballs en Física nuclear.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura", Diari Segre (5 de novembre de 2017): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2017/11/05/pulsar_32158_2626.html