Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia. El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas (Barcelona 1785 — 1850), heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona; dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides oficialment després del 1854. Fill de Pau fou el pintor Lluís Rigalt i Farriols. El seu fill Agustí Rigalt i Cortiella (Barcelona 1846 — 1898) es traslladà molt jove a Madrid, on estudià a l’Escuela Especial de Pintura, i més tard a Barcelona, on continuà els seus estudis a Llotja; a Roma, durant un viatge d’estudis, féu amistat amb Marià Fortuny; de nou a Barcelona, es dedicà a la pintura de paisatges i de temes religiosos i exposà a les mostres de Belles Arts de Madrid i Barcelona; sobresortí especialment en la decoració de vitralls, que pintà per a molts temples barcelonins. Parent seu fou el vitraller Antoni Rigalt i Blanc.