El tap de cerumen és una acumulació de la secreció pròpia del conducte auditiu extern, que s’obstrueix de manera progressiva fins que queda obturat. Aquesta és la malaltia de l’orella més freqüent i, en general, només n’afecta una.
Hom no coneix exactament la causa de la formació del tap, però se suposa que depèn de factors constitucionals, perquè hi ha persones predisposades a tenir-ne. D’altra banda, hi ha trastorns, com ara lesions de la pell o dermatitis del conducte, que en poden afavorir la formació.
El símptoma més destacat és l’aparició sobtada de sordesa. En aquest cas no és progressiva perquè mentre el tap deixa una mica de pas a l’aire l’audició es manté normal. De vegades es presenten acúfens, coïssor o dolor, i la sensació de pes en l’orella.
Hom n’efectua la diagnosi amb l’otoscòpia, que permet d’observar una massa de color groc fosc que se situa per fora del timpà. El tractament consisteix a injectar aigua en el conducte auditiu extern amb una xeringa de manera que el líquid faci impacte en el timpà i torni cap a l’exterior, tot empenyent el tap. També és possible d’extreure’l sense irrigar l’orella, amb un instrument adequat.