Falcó llaner
(Falco biarmicus). Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans; és una mica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres. El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla.
A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions: 6 a les Illes (3 a Menorca el gener, el maig i el juny; 2 a Formentera el maig i el juliol; i una a Mallorca el setembre) i 2 a Catalunya (el maig al castell de Vilajuïga, Alt Empordà; i l’octubre en una platja del delta de l’Ebre). A més, s’han efectuat 2 (o potser 3) captures a Menorca, entre el 1960 i el 1971, i una a la província de Barcelona. L’aspecte més interessant és la possible nidificació a Menorca d’una parella que fou abatuda el març de 1971; un d’aquests exemplars es conserva a la col·lecció de l’Ateneu de Maó. Gairebé totes les citacions han estat efectuades al litoral o molt a prop de la costa i, en principi, aquest falcó pot sa vist a qualsevol època de l’any.
Falcó sagrat
(Falco rusticolus). Aquest falcó, molt clar i gran, gaudeix d’una distribució netament septentrional i nidifica a tot el N del nostre hemisferi, raó per la qual és una espècie excepcional a la regió mediterrània.
Als Països Catalans solament ha estat citat en una ocasió, quan fou capturat un exemplar a Petra (Mallorca) el 01.03.60. Hom no pot rebutjar, però, la possibilitat que aquest exemplar fos escapat de captivitat, especialment si tenim present que aquests falcons són molt utilitzats per a la pràctica de la cetreria.