Esquema simplificat d’una esponja hexactinèl·lida i tipus d’espicules, amb indicació del lloc on se solen situar. 1 pleuràlia, 2-5 parenguimàlia, 6 basàlia, 7 gastràlia, 8-10 microscleres (8 amfidisc, 9 codohexactina, 10 hexàster). 11 dictionàlia.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Defineixen aquestes esponges la presència en el mesènquima d’espícules silícies de tres eixos i l’existència d’un sistema aqüífer que recorda el del tipus sícon. La seva biologia és poc coneguda, i de fet, fins fa ben poc no se n’han sabut alguns aspectes citològics i fisiologics importants; cal tenir present que la majoria de les espècies han estat descrites a partir d’un únic exemplar i que mai més no han estat tornades a trobar. Així, les hexactinèl·lides comprenen al voltant de 450 espècies, que pertanyen a 92 gèneres, dels quals 42 són monospecífics. Gairebé totes viuen per sota la plataforma continental. Tanmateix, només alguns gèneres són abissals i la majoria habiten la zona batial, entre els 200 i els 3000 m de fondària; tenen una certa preferència pels fons de naturalesa rocosa i pels fangs de diatomees i radiolaris. Dins aquesta classe, hom reconeix dues subclasses, segons el tipus d’espícules: els hexasteròfors (Hexasterophora) i els amfidiscòfors (Amphidiscophora).
Els hexasteròfors
Els hexasteròfors tenen les microscleres de tipus hexàster, és a dir, amb 6 actines que es ramifiquen i poden prendre formes variades, que reben diversos noms: discohexàster, floricoma, oxihexàster, etc. Reuneixen dos ordres: els lissacins (Lyssacina) i els dictionins (Dictyonina).
Els lissacins són hexactinèl·lides amb les espícules normalment separades, que rarament arriben a unir-se i, en tot cas, ho fan d’una manera incompleta i irregular. Són esponges d’aigües temperades o fredes, principalment de l’hemisferi sud. De les quatre famílies que comprèn, els euplectèl·lids (Euplectellidae), els caulofàcids (Caulophacidae), els leucopsàcids (Leucopsacidae) i els rossèl·lids (Rossellidae), només la primera, la dels euplectèl·lids, es troba representada a la península Ibèrica. D’altra banda, és la que sovint es pren com a família tipus perquè inclou les espècies d’hexactinèl·lides més conegudes, la regadora de Filipines (Euplectella aspergillum) i una altra que és comuna a la península Ibèrica, Regadrella phoenix. E. aspergillum és una esponja amb forma de tub, de parets molt primes, que s’eixampla suaument des de la base fins a la part distal, on queda coberta per una tapadora perforada amb nombrosos forats, semblantment a un sedàs; la base es prolonga per un feix d’espícules monaxones molt llargues que li serveixen per a anclar-se al sediment del fons i mantenir-se dreta. Normalment fa entre 15 i 30 cm d’altura, però s’han trobat exemplars que arriben a atènyer els 60 cm. L’esquelet sembla una punta delicadament treballada i és molt apreciat pels col·leccionistes.
En els dictionins, les espècies presenten les megascleres hexactinades formant una xarxa regular i resistent. Les esponges d’aquest grup atenyen un desenvolupament notable a les zones tropicals. Hi pertanyen sis famílies, que es poden separar en dos grups: les uncinàtides (Uncinatida), amb espícules uncinades, clàvules i escàpules, i les ínèrmides (Inermida), sense. Al primer grup hi ha els eurètids (Eureddae), amb el gènere Farrea i l’espècie F. oceà com a més comuna; els conelàsmids (Chonelasmidae), els afrocal·lístids (Aphrocallistidae) i els tretodíctids (Tretodictyidae), amb el gènere Hexactinella, entre altres. El segon grup comprèn les famílies dels dactilocalícids (Dactylocalycidae) i aulocístids (Aulocystidae). Estudis recents han permès de localitzar l’espècie Aphrocallistes beatrix al S de la península Ibèrica, però no se n’ha trobat cap dins l’àmbit marí dels Països Catalans.
Els amfidiscòfors
A diferència de la subclasse anterior, els amfidiscòfors tenen amfidiscs en lloc d’hexàsters, i comprenen un sol ordre, el dels amfidiscosos (Amphidiscosa), en els quals aquestes espícules presenten sempre ambdós extrems iguals. Però hom n’ha trobat formes fòssils amb els amfidiscs asimètrics, i hom els ha considerat d’un altre ordre, el dels hemidiscosos (Hemidiscosa). Comprèn les famílies dels hialonemàtids (Hyalonematidae), amb els gèneres Hyalonema i Pheronema, i dels semperèl·lids (Semperellidae), amb el gènere Semperella. El gènere Hyalonema, amb l’espècie H. thomsoni, forma poblacions denses al canyó submarí situat entre el litoral català i les Balears, entre els 1000 i els 1500 m de profunditat; aquesta és l’única zona de la Mediterrània on s’ha trobat fins ara aquesta espècie.