La tórtora turca (Streptopelia decaocto), com la il·lustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre. És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat; presenta una cua força llarga i afuada. La tórtora domèstica (S. risoria) és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu.
Anna Motis.
Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928. Aquesta expansió abasta França entre el 1950 i el 1952, i arribà a les costes mediterrànies franceses l’any 1960. Durant aquesta mateixa època es produí la seva penetració a la península Ibèrica, a través de la cornisa cantàbrica i, actualment, sembla que es troba força estesa per zones del terç nord de la península.
Als Països Catalans nia únicament al litoral; està molt localitzada a la costa catalana i en un indret de l’interior del Rosselló. Hom pot considerar que la colonització del Principat es produí en el decurs d’aquesta dècada o cap al final dels anys setanta, encara que ja era coneguda una captura als Prepirineus de Lleida entre el 1960 i el 1970. A Catalunya han estat detectats nuclis reproductors al Vallès, el Maresme (uns 275-375 exemplars), el Barcelonès (algunes parelles a Sant Just Desvern des del 1984) i el Tarragonès (al voltant de 200 exemplars). Fora de l’època de reproducció, també ha estat citada a l’Empordà (Figueres i Castelló d’Empúries), on sembla una mica abundant; altres dades, potser d’ocells no instal·lats, són referides a Ripoll (dos exemplars el juliol) i a Prada de Conflent.
Àrea de nidificació de la tórtora turca (Streptopelia decaocto) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És evident que la tórtora turca ha de trobar-se forçosament a molts més punts de la costa entre el Rosselló i el Tarragonès, i probablement més al S. D’altra banda, la progressió imparable d’aquesta tórtora permet suposar que aviat colonitzarà el litoral i les zones temperades de tots els Països Catalans continentals. La invasió de les Balears és força més problemàtica, si bé no impossible, puix que Còrsega, en les mateixes condicions, ja ha estat colonitzada, malgrat l’existència d’una barrera marítima.
És una espècie totalment sedentària i solament els individus joves realitzen curts desplaçaments per colonitzar localitats properes. És de costums antropòfils, ja que viu juntament amb l’home i, en part, és comensal nostre i s’instal·la en parcs i jardins de cases, pobles i urbanitzacions; com en altres països, aquí ja deu començar a ocupar altres ambients, com camps amb bardisses i arbredes litorals. Nia en arbres, particularment pins i xiprers. Hom no disposa de dades sobre la seva reproducció als Països Catalans, però probablement l’època de la cria té lloc entre el març i el setembre, o àdhuc l’octubre, i realitza fins a 4 postes, 2 o 3 normalment, si bé al Tarragonès han estat controlades postes efectuades entre el final de desembre i el començament de gener.