Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres (1824-25 i 1830). Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona (1830) i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona (1834-75), de la qual fou rector (1868-75). Publicà diverses gramàtiques (1833, 1847 i 1858) i crestomaties de la llengua grega (1847-61).
El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix. D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la varietat de tipus, entre els quals excel·leixen els grecs. Tingué contactes directes amb nuclis protestants anglesos afins a l’ideal deista i filantròpic que penetrà tota la seva vida. El 1836 fou l’editor a Barcelona de la versió catalana del Nou Testament (Lo Nou Testament de Nostre Senyor Jesucrist, Londres 1832) a despeses de la British and Foreign Bible Society feta pel seu amic Josep Melcior Prat, i la Biblia (1837) en la versió castellana de Scío de San Miguel. Edità periòdics i revistes com El Vapor (1833), El Guardia Nacional (1835) i El Museo de Familias (1838) i, dins el seu programa editorial de cultura enciclopèdica, la Historia de la imprenta (1831), la Biblioteca de Conocimientos Humanos, el Diccionario Geográfico Universal, el Panorama Universal, traducció de l’Univers Pittoresque de F. Didot, entre d’altres. El 1843 s’arruïnà i l’empresa fou comprada pels editors Oliveres.
Edità Germania, o Colección de los sumos escritores de Alemania (1849-50), fundà La Abeja (on publicà, entre d’altres, un estudi dedicat a Jean Paul Richter) i publicà discursos i assaigs sobre l’ensenyament i l’actualitat política (La verdad sobre la república federal, 1872; El progreso, 1873). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, el 1875 prologà les Poesies catalanes de Frederic Soler, bé que se situà al marge dels cercles renaixentistes. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1861.