Marià Manent i Cisa

(Barcelona, 1898 — Barcelona, 1988)

Poeta, prosista, crític literari i traductor.

Vida i obra

Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916. El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986. Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista “El Camí” (1918) i col·laborà en publicacions com “Ofrena”, “Terramar”, L’Instant, La Revista, “Monitor” i La Veu de Catalunya. Fou un dels fundadors dels Amics de la Poesia (1920), director de “Revista de Poesia” (1925-27) i redactor de Quaderns de Poesia (1935-36). El 1934 fou un dels representants del Pen Club Català a Edimburg. Passà la guerra civil a Viladrau. Als anys quaranta traduí per a diverses editorials, sobretot Joventut, de la qual fou director literari fins el 1986. El 1952 participà al Congreso de Poesía celebrat a Segòvia. El seu primer llibre de poemes, La branca (1918), conté força trets de la poesia posterior: l’acurada elaboració formal —en consonància amb la poètica noucentista— , la descripció idealitzada de la natura, l’absència de reflexió, etc. A Lacollita en la boira (1920) es fa evident l’ús del paisatge com a correlat d’estats d’ànim (generalment de melangia) i es potencien la musicalitat del vers, d’ascendència simbolista, i el gust pel matís i la contenció. L’ombra i altres poemes (1931), amb versos de tema amorós de gran suggestió poètica, palesa la influència de W.B. Yeats i R.M. Rilke, dels quals traduí poemes, i de la delicada lírica xinesa, de la qual publicà dos reculls de versions: L’aire daurat (1928) i Com un núvol lleuger (1967), a més del llibre Vell país natal, de Wang Wei (1986, amb Dolors Folch) i la versió en castellà d’El color de la vida (1942). Després del volum Obra poètica (1956), aparegué el seu últim llibre de versos, La ciutat del temps (1961), de gran varietat temàtica i depurada construcció formal, amb poemes originats en estímuls de la realitat externa. Una darrera obra, El cant amagadís, fou inclosa al volum Poesia completa (1986, segona edició del 1989 augmentada amb quatre poemes). Les notes de dietari són una prolongació de la poesia. Hi combina les impressions de paisatge amb notícies sobre la vida de l’època i anotacions personals. Les escrites durant la guerra civil foren editades parcialment a Montseny. Zodíac d’un paisatge (1948) i completes a Elvel de Maia (1975). Un primer aplec de les d’abans i les de després de la guerra fou A flor d’oblit (1968), seguit per L’aroma d’arç (1982). El volum Dietaris (2000) reuní totes les publicades, per bé que en resten d’inèdites. Com a traductor, es dedicà sobretot als poetes anglesos: Sonets i odes de John Keats (1919, segona edició ampliada el 1985 amb el títol Poemes de John Keats); Poemes de Rupert Brooke (1931); Versions de l’anglès (1938, segona edició ampliada del 1983, El gran vent i les heures); Epipsychidion de P.B. Shelley (1946); Poesia anglesa i nord-americana (1955); Poemes de Dylan Thomas (1974); Llibres profètics de William Blake (1976); Poemes d’Emily Dickinson (1979, ja traduït al castellà el 1957); Poemes d’Archibald MacLeish (1981); Poema del vell mariner de S.T. Coleridge (1982), etc. També publicà traduccions en prosa de R. Kipling, G.K. Chesterton, W. Pater, H.C. Andersen, etc. Després de la guerra feu diverses traduccions al castellà (L. Carroll, P. Hazard, B.L. Pasternak, etc.); destaquen les de poetes anglosaxons: La poesía inglesa (tres volums, 1945, 1947 i 1948) i La poesía irlandesa (1952), entre d’altres. La seva tasca com a crític literari, amb una sòlida base teòrica i un bon coneixement del context internacional, ha quedat recollida a Notes sobre la literatura estrangera (1934), Poesia, llenguatge, forma (1973), Llibres d’ara i d’antany (1982), Rellegint (1987) i Crítica, personatges, confidències (1999), a més dels aplecs en castellà Cómo nace el poema (1962) i Palabra y poesía (1971). Publicà comentaris sobre art a Notícies d’art (1981). El 1985 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Bibliografia
  1. Batalla, M. (1993)
  2. Bou, E. (1989), p. 135-162
  3. Diversos autors (19884)
  4. Diversos autors (199811)
  5. Diversos autors (19894)
  6. Malé i Pegueroles, J. (19983)
  7. Manent, A. (1995)
  8. Marrugat, J. (2007), p. 305-318
  9. Roser i Puig, M. (1998)
  10. Terry, A. (1990)
  11. Tomasa, E. (1993).
Vegeu bibliografia