Llicenciat en història per la Universitat de València, l’any 1915 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Els primers anys treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Després d’ocupar el càrrec amb caràcter accidental en substitucióde Ferran Valls i Taberner, fou nomenat director de l’Arxiu des del 1940 fins a la seva jubilació (1961). El 1963 tornà a València, on morí al cap de poc temps. La seva activitat literària es desenvolupà, sobretot, en l’àmbit de la narrativa breu. Després d’algunes narracions en castellà, publicades en diferents revistes, el seu primer recull en català fou Les llunyanies suggestives i altres proses (1918). Tot seguit aparegueren El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924),↑Primavera inquieta (1927) —que és una reelaboració significativa de Vida d’infant— i Tres històries cruels (1930). Són contes que responen al model de prosa propugnat els darrers anys del noucentisme, amb un llenguatge artificiós i elaborat a partir del qual es dona importància a la creació d’ambients. Durant la postguerra, a més d’algunes reedicions, només publicà narracions disperses i el recull L’altre geperut i alguns contes més (1963). L’any 1935 se li concedí el premi Crexells per la novel·la Una dona s’atura en el camí, un intent sense continuïtat d’aproximació a la novel·la psicològica. El periodisme i la traducció foren també àmbits destacats del seu treball literari. Col·laborà en diferents mitjans (revistes com “Impresiones” i “El Camí”, o diaris com “La Correspondencia de Valencia”, Diario de Barcelonal i La Publicitat) i va traduir, entre d’altres, llibres de Kleist, Zweig, Schnitzler i Maupassant. Després de la guerra la seva activitat es va centrar en l’àmbit de la historiografia. Ja el 1934 havia publicat Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia (Jaime I el Conquistador; Pedro el Grande) i el 1936 Pere de Portugal, “rei dels catalans”, vist a través dels registres de la seva cancelleria. També estudià la figura i el regnat de Jaume II i el seu fill Alfons el Benigne a Jaime II de Aragón, su vida familiar (1948), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II (1954). Dos llibres posteriors, Jaume II o el seny català (1956), reeditat el 1963 amb el complement de la biografia d’Alfons el Benigne, i La tràgica història dels reis de Mallorca (1960), mostren la voluntat de fer confluir, a partir del gènere biogràfic, les seves dues vocacions: la història i la literatura. Col·laborà també en la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1966 i 1969).
- Alonso, V. (19921)
- Alonso, V. (19923)
- Alonso, V. (2001), p. 5-43.