Vida i obra
Germà dels també escriptors i erudits Jesús Ernest i Eduard Martínez i Ferrando. Fou catedràtic d’anglès. L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma. Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó.
Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M. Bayarri i Jacint M. Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença. La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana” (1909), fou una mena de manifest contra la poesia de Teodor Llorente i en defensa de les posicions del grup, més properes als corrents moderns del moment.
Publicà els poemaris La cançó de l’isolat (1911), Vora la mar del Nord (1915) i Visions de l’Horta (1916), que posteriorment va aplegar, corregits, al volum Escumes (1936). La seva poesia passa per uns primers moments de connexió amb els corrents del modernisme i evoluciona cap a una poètica més personal, de ressò simbolista i de temàtica bàsicament paisatgística.
També col·laborà en diferents mitjans: Pàtria Nova, El Dia, Terra Valenciana, D’Ací i d’Allà, etc. En castellà publicà, entre d’altres, la novel·la Las brujas (1923), diferents llibres de viatges: A través de Galicia (ciudades y paisajes) (1922), Guía sentimental de Mallorca. Paisajes de la isla dorada (1925) i Ciudades islámicas (1927) il’assaig Solidaridad y Regionalismo (1908).
Bibliografia
- Simbor i Roig, V. (1988): Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939). Barcelona / València, PAM / Institut de Filologia Valenciana.