Aloma

Novel·la de Mercè Rodoreda publicada el 1938.

Desenvolupament enciclopèdic

És una obra psicològica i ciutadana centrada en un personatge femení que li dona títol i n’és el punt de vista dominant. La protagonista es troba arrelada en un temps i un país que l’autora coneix molt bé. L’eix temàtic gira entorn de les relacions amoroses d’Aloma, que són un fracàs, i que contraposen de manera simbòlica dues edats: la infantesa, lligada al somni i a la felicitat, i l’edat adulta, que es relaciona amb la realitat i el desencís.

Aloma és una adolescent, poc preparada per a enfrontar-se a la vida, que viu en una torreta de Sant Gervasi junt amb el seu germà Joan, Anna (la cunyada) i Dani (el fill d’aquests dos, que desperta les simpaties de la protagonista per tractar-se d’un infant). Robert, el germà d’Anna, que arriba d’Amèrica i s’instal·la a la torre de la família per una temporada, propiciarà les esperances d’Aloma en l’amor. Les relacions amoroses entre tots dos avancen lligades a les estacions de l’any, fet que serveix a l’autora per a reflectir el pas del temps i dotar de significació simbòlica allò que narra.

La trama, tota situada en un sol any, conté nombrosos elements autobiogràfics que van des de la història narrada als escenaris barcelonins. La flor és el leitmotiv de la novel·la en reflectir-s’hi la pèrdua de la infantesa que la virginitat o la puresa representen, en contraposició al gat, símbol de la dona desencisada i adulta, després de les relacions amb Robert. Aquests símbols són dinàmics, ja que reflecteixen l’evolució degradant de la protagonista de la novel·la.

Aloma inaugura el registre simbòlic de la prosa de Rodoreda i inicia la seva rica galeria de personatges femenins. L’obra, que obtingué el premi Crexells el 1937, suposà la culminació de l’etapa d’aprenentatge de l’escriptora. Rodoreda la reescriví per a una posterior edició, l’any 1969, adaptant-la tècnicament a les seves noves propostes narratives. Ha estat traduïda a l’alemany (1991), al castellà (1990), al francès (1989), a l’italià (1987), al neerlandès (1993) i al suec (1994).

Bibliografia

  • Arnau, C. (1982), p. 52-85
  • Bernal, M.C. i Rubio, C. (1992), vol. 5, p. 303-350
  • Cortés Orts, C. (2002)
  • Grilli, G. (19871)
  • Saludes i Amat, A.M. (1992).