Aloma

Protagonista d’Aloma (1938) de Mercè Rodoreda.

Figura adolescent que té una important dimensió psicològica i simbòlica arran de la focalització narrativa centrada que proporciona una visió de la realitat que l’envolta filtrada per la seva psicologia i les seves emocions.

El nom d’Aloma remet a l’obra Blanquerna de Ramon Llull, en què el personatge d’Aloma era la mare de Blanquerna i l’esposa d’Evast, una dona que aconsegueix de realitzar-se mitjançant el matrimoni i la maternitat. A l’Aloma rodorediana, en canvi, li passa el contrari. És una noia jove que viu unes relacions amoroses desgraciades i el fill que naixerà, fruit de la seva relació amb Robert, serà la causa directa de la seva marginació social. El seu món, des d’un bon principi, ja és pobre i d’escassos horitzons: la torreta amb jardí de Sant Gervasi. La relació amb Robert es caracteritza per l’oposició i el desequilibri entre ambdós: ella és somniadora i desconeixedora del món, mentre que ell és un home més gran i bregat per la vida. L’afecte inicial que es convertirà en amor sorgeix arran de la malaltia de Dani, el nebot d’Aloma, fill del seu germà Joan i de la seva cunyada Anna, germana a la vegada de Robert. A partir de la nit de Sant Joan, punt àlgid de la relació de Robert i la protagonista i període en què es consuma el seu amor, comencen a succeir-se un seguit d’esdeveniments negatius associats al temps atmosfèric que afecten de ple Aloma i que culminen a l’hivern. La pèrdua de la puresa suposa el seu marciment i la venda de la casa amb jardí esdevé l’anorreament, total i irremeiable, de la seva infantesa.

Aloma simbolitza la noia-flor, innocent i desconeixedora de l’amor i d’allò que aquest representa. Però al llarg de la novel·la aquesta naturalesa simbòlica pren un nou caire i propicia que el personatge esdevingui una dona-gat, desencisada després de les relacions amb Robert, que suposen la seva entrada a l’edat adulta i palesen el continu i inevitable distanciament de la infantesa.

Aloma és el primer personatge femení de Rodoreda que té altres successors en la narrativa rodorediana, com la Natàlia de La plaça del Diamant, la Cecília Ce d’El carrer de les Camèlies, o la Teresa Goday de Mirall Trencat.