Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze (1946-49) i de set (1950-52), i també d’Espanya d’onze (1947, 1948). En atletisme fou campió de Catalunya universitari (1949) en 400 m llisos.
Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic (1972) i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat. Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume (1962-73), on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’esport a Catalunya. Fou, juntament amb Josep Estruch, cofundador de la revista Apunts. Medicina de l’esport. El 1975 es feu càrrec del recent inaugurat Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, del qual fou membre de la junta rectora (1981-96). Fou cap del Departament d’Investigació del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (1987-88) i cap de la Secció de Medicina de l’Esport de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1986-91). Fou guardonat amb la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Deportes (1957) i de la Diputació de Barcelona (1973). El 1993 li foren concedits els anells olímpics d’or del Comitè Olímpic Internacional.