i Josep Maria Ainaud i de Lasarte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Ainaud i de Lasarte

Josep Maria Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
història hist i ciències polítiques polít
Historiador i polític.
Barcelona, Barcelonès, 13 de juny de 1925 — Barcelona, Barcelonès, 9 d’agost de 2012

Fill de Manuel Ainaud i Sánchez, durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb els aliats com a informador clandestí. Llicenciat en dret (1952), sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant (Miramar, FNEC, Front Universitari de Catalunya, etc), i impulsor d’inicatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i de l’ Antologia Poètica Univeristària (1949). Com a historiador fou deixeble de Ferran Soldevila i d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l'Institut Municipal d'Història.

El 1974 fundà el Grup d’Advocats Demòcrates. En finalitzar el franquisme, l’any 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del consell nacional del qual fou membre, i pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-84) i regidor per Barcelona (1987-90). Fou també assessor del president Jordi Pujol.

Col·laborà en la majoria de diaris, revistes, emissions de ràdio i de televisió catalanes, divulgant temes de cultura o de catalanisme. Dels seus llibres, molts dels quals biografies de catalans significats, hom pot esmentar-ne els següents: 

Rebé, a més dels esmentats, diversos guardons, entre els quals el Premi d’Honor Jaume I (1994), la Medalla President Macià (2000), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2006) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

Llegir més...