i Alaró | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alaró

Municipi de Mallorca situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
Població: 
5.327 h
[2009]
Extensió: 
46 km2

El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m. És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal. A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà. La part més muntanyosa és coberta de bosc (pineda i alzinar) i de matolls. Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal. El regadiu hi té poca importància; al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge. La major part de la terra és de conreu directe. Tradicionalment, la ramaderia (oví, boví, porcí) i la mineria complementaven l’agricultura i la indústria del calçat, també molt important. Darrerament, el municipi ha assolit una important funció residencial. La població, que havia aconseguit 6 033 h el 1910, començà a disminuir a partir del 1920, principalment per la segregació de Consell (1924) i per emigració a Palma i a Amèrica. La vila (3 422 h agl [1991], alaroners ; 225 m alt.) és dividida en dos nuclis separats per un torrent: cap a muntanya, los d'Amunt, el més petit i més antic (el 1395 ja era anomenat la pobla antiga ); a la plana, los d'Avall, anomenat el 1395 la pobla major . En època musulmana era una alqueria del districte de Canarrossa; el 1236 és esmentada ja l’església de Santa Maria d’Alaró. Jaume II de Mallorca concedí el 1300 el títol de vila al nou nucli de població. Una nova església parroquial fou bastida a mitjan s XIV al pla, i fou al seu voltant que anà formant-se el nucli de los d’Avall. Dins el terme municipal es troben l’antic llogaret d'Almadrà, la caseria de Son Sant Joan, el santuari de la Mare de Déu del Refugi i els castells d’Alaró (castell d’Alaró) i de sa Bastida; entre les possessions més importants cal esmentar les de Bànyols, Solleric, s’Alcadena i, a Almedrà, sa Casa d’Amunt.

Col·laboració: 
PBA / MxC / BBP
Llegir més...