Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona. Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya. Fundà la revista Ampurias.
En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara. Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid (1954-81) i director del Museo Arqueológico Nacional fins el 1981, és autor de nombrosos treballs, dels quals destaquen: Las fuentes escritas referentes a Ampurias (1951), Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas (1952), Las necrópolis de Ampurias (en dos volums, 1953 i 1955), Manual de historia universal I. Prehistoria (1960), Los omóplatos decorados de la Cueva del Castillo. Puente Viesgo (Santander) (1976) i Saguntum (1977) i Segóbriga I (1983).
Entre altres distincions, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Bordeus (1977) i membre d’honor de l’Institut Arqueològic Alemany (1979). El seu fons personal es troba en poder de la família i, en part, al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. És fill seu el també arqueòleg Martín Almagro Gorbea.
Bibliografia
- Caesaraugusta, 6, p. 253-267, Saragossa 1955 [bibliografia d’Almagro].
- Ampurias, XXV, p. 281-295, Barcelona 1963 [ídem].
- RIPOLL, E.: “Bibliografía del Prof. D. Martín Almagro Basch”, Homenaje al Prof. Martín Almagro Basch , vol. 1, p. 21-39, Madrid 1983.