i Philip W Anderson | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Philip W Anderson

física fís
Físic nord-americà.
Indianapolis, 13 de desembre de 1923

Ha treballat especialment en física d’estat sòlid (antiferromagnetisme; mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals; efecte de les impureses en les propietats dels superconductors; propietats magnètiques de metalls i aliatges). Ha estudiat la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser. Ha aclarit la significació de l'efecte Josephson i ha desenvolupat la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristal·lins usats anteriorment i molt emprats en l’electrònica moderna. Amb J.H. Van Vleck i Sir N.F. Mott, amb qui col·laborà a Harvard i Cambridge respectivament, rebé el premi Nobel de física de 1977, per llur estudi sobre el comportament dels electrons en els sòlids magnètics no cristal·lins.

Col·laboració: 
ACS
Llegir més...