L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant, muller de Joan I de Catalunya-Aragó. Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó, muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou, rei de Nàpols i duc consort de Lorena. Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat. En morir (1765) Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França (1776), bé que els seus successors continuaren intitulant-se ducs fins el 1918.
El comtat de Bar fou constituït vers el 959 per a Ferri I (mort el 990), duc de l’Alta Lorena. En morir (1033) Ferri II sense descendència masculina, l’Alta Lorena passà als landgravis d’Alsàcia i el comtat de Bar a la seva filla Sofia, que l’aportà al seu marit Lluís I de Mousson, comte de Montbéliard. Llurs descendents regiren el comtat amb plena independència fins que Enric III, el 1301, es feu vassall del rei de França per la part compresa a la riba esquerra del Mosa, que hom anomenà el Barrois mouvant; l’altra part, dita el Barrois non mouvant, restà territori de l’Imperi.