i ducat de Bar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

ducat de Bar

Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).

L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant, muller de Joan I de Catalunya-Aragó. Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó, muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou, rei de Nàpols i duc consort de Lorena. Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat. En morir (1765) Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França (1776), bé que els seus successors continuaren intitulant-se ducs fins el 1918. El comtat de Bar fou constituït vers el 959 per a Ferri I (mort el 990), duc de l’Alta Lorena. En morir (1033) Ferri II sense descendència masculina, l’Alta Lorena passà als landgravis d’Alsàcia i el comtat de Bar a la seva filla Sofia, que l’aportà al seu marit Lluís I de Mousson, comte de Montbéliard. Llurs descendents regiren el comtat amb plena independència fins que Enric III, el 1301, es féu vassall del rei de França per la part compresa a la riba esquerra del Mosa, que hom anomenà el Barrois mouvant; l’altra part, dita el Barrois non mouvant, restà territori de l’Imperi.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...