tractat de Barcelona

Tractat d’aliança signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, i a Tours, el 18 de gener de 1493 per Carles VIII de França, segons el text elaborat a Narbona el 8 de gener per llurs ambaixadors.

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya. Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona. El tractat establia l’aliança entre els sobirans anteposada a qualsevol altra. Els reis de Catalunya-Aragó i de Castella es comprometien a obtenir la conformitat francesa en els projectes matrimonials de llurs fills i a no prestar ajuda als enemics de França, amb l’excepció —demanada per Ferran II— del papa. Carles VIII s’obligava a retornar els comtats de Rosselló i de Cerdanya, tot reservant-se el dret d’exigir la creació d’una comissió d’arbitratge per a examinar els drets d’ambdues parts contractants a llur possessió. Concedia l’amnistia pels fets ocorreguts durant l’ocupaió francesa i Ferran II s’obligava a respectar els beneficis, els bisbats i les abadies concedits a francesos. A fi de tractar de la qüestió napolitana, foren prosseguides negociacions, tanmateix sense resultat; però el 25 d’agost d’aquell any Ferran II donà garanties de no casar els seus fills amb parents pròxims del rei de Nàpols ni ajudar aquest contra Carles VIII, sense renunciar als drets que podia al·legar com a nebot d’Alfons el Magnànim. El dia 2 de setembre de 1493 Joan Albió prengué possessió de Perpinyà; el 10 tingué lloc el lliurament oficial dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i el 13 Ferran II féu l’entrada a Perpinyà.