Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté. Són fills seus Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell.
Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi.
Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada. És autor de Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Tratamiento eléctrico de los terrenos (1950), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Nuevo glosario (1976) i altres monografies.