i principi de Bernoulli | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

principi de Bernoulli

Sinònimequació de Daniel Bernoulli
Representació del principi de Bernoulli com a constància de l’altura de càrrega, a partir de l’altura de posició h, l’altura piezomètrica P/pg (P, pressió mesurada amb un manòmetre; p, densitat del fluid; g, acceleració de la gravetat) i l'altura dinàmica  v2/2g (v, velocitat del fluid)

substantiu masculí m hidrodinàmica hidrod
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per D. Bernoulli a Hydrodinamica (1738).

En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy (essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència) i de la pressió dinàmica ρn2/2 (essent v la velocitat) es manté constant al llarg d’una línia de corrent. L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv2/2 =constant. Hom defineix l'altura piezomètrica P/ρg i l’altura dinàmica v2/2g. L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos.

Llegir més...