Vida i obra
Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat. President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa (1932-34), el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol, i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est.
S’inicià aquests anys com a periodista col·laborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa. El 1937, a través de Martí Rouret, passà a col·laborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre, que seria l’òrgan d’Esquerra Republicana de Catalunya a les terres de l’Ebre. Exiliat a Montpeller, el 1942 anà a Mèxic, on col·laborà a La Nostra Revista, Pont Blau i Xaloc.
Amb l’exili inicià l’activitat d’escriptor. Publicà llibres de divulgació a la col·lecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau. La seva obra historiogràfica s’estructura en tres eixos: en primer lloc, l’evocació de la comarca de la Ribera d’Ebre, amb informacions sociològiques i ambientals; en segon lloc, les biografies de personatges amb qui tingué tracte assidu, basades més en l’aprofitament de les notes preses en llargues converses, que no pas en la recerca sistemàtica, i en tercer lloc, la reelaboració d’extractes d’un extens dietari, amb siluetes de personatges de tota mena, que subministra una àmplia i interessant informació sobre els anys d’exili i la vida cultural a Tarragona (1966-76).
El 1944 s’estrenà amb el llibre Francesc Pujols per ell mateix, editat el 1967, i el 1953 publicà Benissanet (Mèxic, 1953; reed.: Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català, 1970), evocació sublimada i realista. El 1961 retornà per instal·lar-se a Benissanet i a Tarragona, ciutat la vida de la qual aplegà als quatre volums del dietari Viure a Tarragona (1984-91).
Destaquen les seves cròniques escrites a l’exili: L’exiliada (Dietari d’exili 1939-1940) (1976), reblerta de detalls, Geografia espiritual de Catalunya (1944), i Crònica del país natal (1958), que complementen els records de Gent de la Ribera d’Ebre. Artesans, pagesos i rodaires (1971). L’estilisme refinat de les memòries també es palesa a les biografies històriques de primera mà com Contribució a la biografia de mestre Fabra (1965), Pompeu Fabra. Biografia essencial (1969), El meu Rovira i Virgili (1981), Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984) i de personatges com El senyor Moragas (Moraguetes) (1970).
En els anys del retorn redactà treballs històrics sobre les terres de l’Ebre, memòries sobre personatges clau de la cultura catalana i dietaris, alguns inèdits. El 1993 publicà De l’exili a Mèxic, aplec de records i semblances, i el 1996 aparegueren, pòstumament, les memòries d’infantesa L’edat d’or (1996). L’esperit horacià i la síntesi entre precisió històrica i evocació íntima singularitzen la seva obra. L’any 2007 s’inicià la seva Obra completa, dins de la qual aparegué l’any 2011 la segona part de L’exiliada, que correspon als anys 1941-42.
Entre la seva bibliografia també destaca Viatge a l’esperança (1973). Deixà inèdits uns “records de noiesa i d’adolescència”.
Bibliografia
- “Artur Bladé i Desumvila: memòria d’una terra”. La Riuada, 5, 1996, p. 4-23.
- Contra, D.; Roca, A.M. (1982): Artur Bladé i Desumvila: una obra com a testimoni. Treball de la Secció de Filologia i Història Literària, III, Tarragona, p. 215-277.
- Diversos autors (2006): Centenari Artur Bladé 1907-2007. Barcelona, ILC.
- Diversos autors (2007): “Artur Bladé, cent anys”. Sd’O, 567, p. 15-23.
- Estrem i Fa, S. (1992): “Artur Bladé i Desumvila”, La gent d’El Llamp. Tarragona, p. 43-46, Biblioteca “El Llamp”.
- Garcia, X. (1996): El meu Artur Bladé. Tarragona, El Mèdol.
- Manent, A. (1976): La literatura catalana a l’exili. Barcelona, Curial.
- Martí i Castell, J. (2007): “La figura i l’obra d’Artur Bladé i Desumvila”. Revista de Catalunya, 226, p. 3-9.
- Riera Llorca, V. (1994): Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona, Curial.